El verd

Ai el verd! El color de l'esperança, diuen; el color que ens conecta amb la natura, amb la frescor, el color de la vida també.
Diuen que és el color que busquem quan estem deprimits perquè ens aporta calma interior i ens ajuda a equilibrar-nos.Es un dels més recomenats per ajudar-nos a meditar.I d'altra banda, se'l relaciona amb els gelos, la degradació moral i la bogeria.
Es un color fred que, com a tal, ens tranquilitza, ens distancia i ens mostra seriosos.
Personalment el visualitzo: en una apretada de mans, en una reverència, en un bes a la mà, en un ram de flors de marge, en el so d'un om màntric i també, en actes formals com:  la firma d'un contracte comercial,  la formalització d'un pacte, la reunió amb un cap.... pel distanciament i la manca de confiança que generen aquestes situacions.

Prové de la fusió d'un color càlid i lluminós, el groc, i d'un color fred, el blau, del mar,del cel.
He llegit també que se'l associa a les persones superficialment intel.ligents, vanals, distants i amants de l'oratòria. Present per tant, en totes les relacions de feina on tothom gosa manar a tothom.
La llum que té el sol aquesta tarda d'agost, potencia el verd dels arbres a toca de casa. Serà el que toca o no al color, però avui, aquest verd em travessa l'ànima.