El verd

Ai el verd! El color de l'esperança, diuen; el color que ens conecta amb la natura, amb la frescor, el color de la vida també.
Diuen que és el color que busquem quan estem deprimits perquè ens aporta calma interior i ens ajuda a equilibrar-nos.Es un dels més recomenats per ajudar-nos a meditar.I d'altra banda, se'l relaciona amb els gelos, la degradació moral i la bogeria.
Es un color fred que, com a tal, ens tranquilitza, ens distancia i ens mostra seriosos.
Personalment el visualitzo: en una apretada de mans, en una reverència, en un bes a la mà, en un ram de flors de marge, en el so d'un om màntric i també, en actes formals com:  la firma d'un contracte comercial,  la formalització d'un pacte, la reunió amb un cap.... pel distanciament i la manca de confiança que generen aquestes situacions.

Prové de la fusió d'un color càlid i lluminós, el groc, i d'un color fred, el blau, del mar,del cel.
He llegit també que se'l associa a les persones superficialment intel.ligents, vanals, distants i amants de l'oratòria. Present per tant, en totes les relacions de feina on tothom gosa manar a tothom.
La llum que té el sol aquesta tarda d'agost, potencia el verd dels arbres a toca de casa. Serà el que toca o no al color, però avui, aquest verd em travessa l'ànima.

El taronja

Avui, encara que el temps no hi acompanyi, m'esforçaré a parlar del color taronja. Un color energètic, un color càlid i potent.
Diuen que estimula la ment, calma els nervis i renova les il.lusions, una bona cura per l'ànima en moments fluixos; un color ben necessari doncs.
Un color ple de vida, ple de petits moments viscuts o enyorats que ja són vida en la nostra pell: una abraçada d'un amic, el bes d'un amant, l'agraïment d'algú, unes paraules d'ànim, una sortida de sol, una mirada de complicitat, un reconeixament a un esforç fet i tantes altres engrunes de vitalitat que tenim la sort de viure i compartir cada dia.
També he llegit que és el color de l'atracció, potser perquè no passa desapercebut; quan el veiem, en prenem consciència, aclapara la nostra, atenció i....potser sí, ens transforma o hem de deixar que ens transformi. Diuen que ens allibera de les emocions negatives, ens fa sentir menys insegurs, més comprensius amb els defectes dels demés i dóna força per perdonar-ho tot.
Tinc un gran amic enamorat del taronja...deuria saber tot això que jo just acabo de descobrir.

El gris

Vaig subtitulat el meu blog amb una frase:"Colors d'una vida; una vida de colors".
Avui necessito parlar del gris. Un color neutre i apagat com la tarda de juliol que fa avui.Plovisqueja i tot!
Un color sense vida on hi cap qualsevol angoixa o emoció de tristesa. Es la imatge de moments de vida que no ens alegren ni ens agraden però que formen part de la nostra quotidianitat: la mort d'algú que estimem, una malatia d'un amic, un canvi a la feina, un comentari lleig, una falta de respecte, un cop de mala sort, una caiguda, un desengany, una separació, un plor,....i tants i tants fets que a tots ens marquen.
A algun lloc vaig llegir que és el color de totes les misèries que acaben amb l'alegria de viure.Es el color del dubte, sense força ni caràcter .

D'altra banda, el gris té uns origens ben potents, plens de força, el blanc, que representa el tot i el negre que a mi m'evoca al res...Es la suma d'un blanc brut i un negre debilitat.No és càlid ni fred.Es un color trist que personalment relaciono amb l'absència de sentiments.
Avui ho veig tot gris...

Colors d'estiu

Reflexions d'estiu

Continuo aquest blog amb l'ànim de ser constant en les meves publicacions.Estem visquent uns moments ben especials a tots nivells. Diuen molts dels que s'atreveixen a opinar, que no només vivim una crisi econòmica sino que és una crisi de valors i que per aquest motiu afecta a tots els àmbits.Ben mirat potser tenen raó; una crisi de confiança en qualsevol relació, té moltes conseqüències.
M'agrada recordar una reflexió del savi Raimon Panikkar que, després de molt pensar, va concloure que la situació d'uns anys cap aquí només ens demana "una transformació radical a tots nivells, un començar de zero"perquè tot tingui continuïtat.Potser sí caldrà que entre tots ho transformem, cadascú amb el seu granet de sorra, cadascú des del seu entorn particular i en el dia a dia.
Cert és que els últims temps veiem que es mouen coses des de la base i que poc a poc estem en el procés de transformació que Panikkar pronosticava fa temps.
Tant de bo en poguem ser testimonis directes, dels canvis i dels beneficis; que poguem deixar un món millor del que hem trobat pels nostres fills que són el nostre futur.

Tavertet.In memoriam Raimon Panikkar