El gris

Vaig subtitulat el meu blog amb una frase:"Colors d'una vida; una vida de colors".
Avui necessito parlar del gris. Un color neutre i apagat com la tarda de juliol que fa avui.Plovisqueja i tot!
Un color sense vida on hi cap qualsevol angoixa o emoció de tristesa. Es la imatge de moments de vida que no ens alegren ni ens agraden però que formen part de la nostra quotidianitat: la mort d'algú que estimem, una malatia d'un amic, un canvi a la feina, un comentari lleig, una falta de respecte, un cop de mala sort, una caiguda, un desengany, una separació, un plor,....i tants i tants fets que a tots ens marquen.
A algun lloc vaig llegir que és el color de totes les misèries que acaben amb l'alegria de viure.Es el color del dubte, sense força ni caràcter .

D'altra banda, el gris té uns origens ben potents, plens de força, el blanc, que representa el tot i el negre que a mi m'evoca al res...Es la suma d'un blanc brut i un negre debilitat.No és càlid ni fred.Es un color trist que personalment relaciono amb l'absència de sentiments.
Avui ho veig tot gris...